La Unió Esportiva Rubí ha aconseguit un acord amb l’interior Roger Gorrea per a la seva incorporació a l’equip. El jugador arriba procedent del Martorell i signarà un contracte per una temporada.
Roger Gorrea Hernández (Esplugues de Llobregat, 21 de febrer de 1996), és un migcampista avançat que pot actuar com interior. Ha disputat 18 partits aquesta temporada anotant 5 gols.
El director esportiu, Iván Fernández: «L’entrenador ens va insistir molt en el seu fitxatge i hem fet tot el que hem pogut per portar-lo. Serà un jugador que marqui diferències. És un futbolista de molta qualitat i que no té sostre. El seu alt nivell competitiu ens farà ser més forts».
Per la seva part Roger es mostra molt ilusionat per la seva arrivada…
• Que et fa signar per la Unió Esportiva Rubí?
– «L’entusiasme q va posar el club per a presentar-me el projecte. I la importància que podria tenir el meu joc per a arribar a l’objectiu. Es nota que hi ha ganes de presentar un equip que enorgulleixi a l’aficionat, ja que el que s’està muntant és per a que l’aficionat del Rubí senti felicitat i il·lusió. I a mi personalment no hi ha una altra cosa que m’ompli en el camp que sentir a l’aficionat prop de l’equip i secundant-lo a cada moment».
• Que objectiu et marques a nivell personal? I colectiu?
– «Com a objectiu personal em marco poder arribar a ser tan important en el joc com ho he estat sent en els equips que he jugat, gaudir del joc que es vol plantejar i poder continuar creixent en un club històric com ho és el Rubí. A part, aportar molta feina, caràcter i que acompanyi el gol sempre que pugui ser. Com a objectiu col·lectiu serà lluitar per arribar a final de temporada amb opcions de pujar a Tercera i mantenir la il·lusió tot l’any. Això significaria que les coses estan sortint bé i que el treball estaria donant els seus fruits».
• Com et defineixes sobre el terreny de joc?
-«El meu joc ha estat fins fa poc distribuir des de la zona de mitjans, però en les últimes temporades els entrenadors que he tingut m’han demanat arribar més a l’àrea i això m’ha portat a jugar en posicions més d’atac i, en conseqüència, a tenir més gol. Però on em sento còmode de veritat és quan el joc passa a tenir un caràcter associatiu i de treball col·lectiu, on s’intenti portar el control de la pilota el màxim possible.